Quedada cadira. Ch. Three: ions negatius

Aquesta vegada no hem portat cadires. Hem portat tovalloles. Si, hem anat a la platja.

He fet matinar a l’equip. És el que té ser el capità de la jornada: per un cop, tots et fan cas. A les 7 del matí ja estàvem de camí a Roda de Barà , un lloc que m’ha donat la tranquil·litat i la energia en els moments mes importants de la meva vida. Fent alguna parada per fer un cafè, hem arribat a tocar sorra abans de les 9 del matí.

La intenció era aprofitar les primeres hores del dia, per SENTIR, molt més que per PENSAR. Ha estat molt interessant veure com cadascú de nosaltres té una manera única i especial de desconnectar del seu cap.

Hem parlat del perquè al costat del mar es tenen tan bones sensacions:

El aire del mar es rico en iones negativos, unas partículas cargadas energéticamente que, al contrario de los positivos, tienen un efecto beneficioso sobre el organismo: relajan y favorecen la producción de serotonina, un neurotransmisor cerebral cuya liberación produce sensación de bienestar

Un cop connectats amb aquesta atmosfera relaxada, comparteixo amb els companys el profit que vaig treure de lectures especialment brillants com La Sensación de Fluidez, de Juan Carlos Cubeiro, on es convida a aprendre sobre management a partir d’un punt de vista més sensible i humà.

Hem fet algun joc interessant on hem parlat de les Creences que ens limiten: allò que hem aprés de petits i hem cregut que era el correcte, i ara, amb el pas dels anys, si les revisem, veiem que no tenien sentit, parcial o totalment. Ha estat senzillament genial.

Després hem tret la pilota per fer un partidet: 2 contra 2. Ha durat 35 segons aproximadament perque, lluitant pel domini de l’esfèric, s’ha rebentat. Mala combinació de 2 peus potents, testosterona i una pilota de 0,80 €. Ha estat la excusa perfecte per donar pas a la visita cultural pel Roc de Sant Gaietà.

Hem fet el vermut a Cal Sisquet, on hem aprofitat per parlar dels nostres projectes. Sobretot d’un projecte intern del que en uns mesos en tindreu noticies.

Finalment, hem anat a dinar a La Bota, un menú molt i molt bo, que donada l’afició de bona part de l’equip al mon de l’enologia, vam acompanyar de 2 vins: un Enate Rosat 2011 que es va comportar com cal amb els entrants, i un fabulós Alges 2012, tot un caràcter balsàmic de Costers del Segre.

Després de passar un dia molt energètic, abans de les 5 ja estàvem a casa.

Si teniu algun comentari o voleu aportar-nos idees per properes Quedades, aquest es el vostre espai.