És tan bonic com diuen treballar de creatiu?
És una afirmació popularment estesa aquesta de que treballar a una agència creativa ha de ser meravellosament divertit. Ho escolto habitualment de boca de familiars, amics i fins i tot clients. Però… què hi ha de cert en tot això?
La majoria de professions estan vernissades de mites, dites populars i llegendes urbanes, encara que tots sabem que no és or tot el que rellueix. La veritat és que el glamur que s’atribueix a la professió creativa —i parlo del cas d’una agència de disseny i comunicació— té poc a veure amb la realitat, sense que això signifiqui tampoc que el nostre és un martiri. Simplement m’agradaria compartir alguns d’aquests mites que s’atribueixen a les professions creatives, especialment als dissenyadors i que, després de quinze anys de professió, he pogut viure de primera mà.
Mite: el disseny és alguna cosa senzilla i agradable de fer —i per tant, el correcte és pagar molt poc per això—
Val, ho he dit de manera un pèl brusca, però és una actitud a la qual ens enfrontem amb freqüència. Encara que sé que la majoria de clients respecten la nostra professionalitat, és molt habitual trobar-se amb uns altres que —pots llegir-ho entre línies o en aquest somriure tort quan els passes un pressupost— pensen coses com “si jo sabés dibuixar, també em passaria el dia cobrant per fer gargots” o “això de la creativitat són bajanades, el que necessito són resultats”. Malauradament —per a ells— la creativitat és un procés que ha de sotmetre’s a una domesticació i parametrització, si vols posar-la al servei d’uns resultats. No n’hi ha prou amb tenir idees, cal saber executar-les. I per a això necessites confiar en un professional del disseny.
Mite: El disseny és fer coses boniques, agradables, estètiques
És un mite, en part. D’ençà que ens dediquem a això hem fet coses que no considerem boniques —sota el nostre propi judici— i que han funcionat. Evidentment, sempre es treballa amb la intenció que resulti agradable i bonic per al seu públic objectiu, però això no significa que sigui agradable per a tots. És més, un dels errors més habituals que observo en jutjar una proposta de disseny és no posar-se en la pell del públic objectiu i tractar d’entendre que a ells els pot agradar alguna cosa que tu consideres incomprensible. Cal deixar a un costat les valoracions estètiques subjectives i arribar a un acord sobre què pot funcionar, en el seu context.
Mite: S’estableix una enriquidora relació creativa entre clients i dissenyadors
En general, fals. La relació entre un client i una agència és la mateixa que en qualsevol professió: el client demana i ordena, el proveïdor proveeix. No hi ha una relació col·laborativa. Excepte refrescants excepcions. Això sí, quan apareixen, et retorna tota la fe en la teva professió.
Mite: Els creatius tenen molta imaginació
No necessàriament. El que sí és d’obligació és saber visualitzar un resultat potencial. Visualitzar té un matís diferent a Imaginar. Qualsevol professió que necessiti planificar pot emprar la mateixa creativitat que un dissenyador. El que passa és que, en el nostre cas, la fem visible gràficament, mentre que en altres casos aquesta capacitat de previsió queda plasmada en un excel, en un pla comercial o en la distribució logística d’un magatzem.
Mite: El client sempre té la raó
En quant a que paga i té el potencial de decidir si el teu treball és bo o no, totalment cert. En quant a que la seva visió sobre el treball de disseny sempre és la més apropiada, fals en certes ocasions.
Mite: els dissenyadors surten molt de festa, alternen amb gent maca i estan sempre en llocs entretinguts a la recerca d’inspiració
Fals. La gran majoria de professionals que coneixem han de viure enganxats a la seva cadira per sobreviure, i això els deixa poc temps per a festes. Els que busquen enriquir-se en aquest sentit ho solen fer a costa del seu propi temps personal i per pura passió pel seu treball.
Peeeroooò…
Sempre hi ha un però, i en aquest cas molt positiu. Treballar de creatiu té el seu punt i reporta algunes alegries. A saber:
Realitat: Mai deixes d’aprendre
I no parlo només de coses tècniques. Haver de treballar per a molts mercats i clients de sectors diferents et fa estar en contacte amb altres realitats professionals, culturals i personals. S’adquireix veritable “culturilla general”.
Realitat: Vius intensament el present
Cada projecte és únic i has de endinsar-te en ell per donar el màxim. El que ahir et va valer és possible que avui no et serveixi i hagis de buscar noves solucions. I aquestes solucions estan a l’ara, al teu talent actual i a la teva capacitat de treure el millor del client. És una espècie de renéixer constant.
Realitat: Experimentes, cada dia
Això inclou jugar, provar i treure noves conclusions constantment. Suposa sentir-se viu professionalment, més enllà de veure’s sotmès a l’èxit i fracàs de certs projectes en concret.
Realitat: Quan rutlla, és gairebé màgic
El disseny és una professió de comunicació i quan el teu treball aconsegueix connectar realment amb el públic, l’energia que es genera —i de la qual gaudeixes— és increïblement plaent. Si la gent amb la qual aconsegueixes connectar, a més, és la que es pretenia en el briefing, el client sol sumar-se a aquesta orgia de plaer.
Dit això, no et prenguis aquest post de forma excessivament seriosa… ni de broma. He exagerat una mica les coses, però la intenció és donar fe de la realitat que he viscut durant molts anys i que he escoltat de boca d’altres amics i professionals del sector. Si estàs pensant a dedicar-te a això, almenys espero que hagis vist amb més claredat el que et pots trobar.
Acabo amb un vídeo d’un d’aquests moments en els quals realment es gaudeix de la nostra professió, buscant idees noves i experimentant amb elles. Són d’unes proves per a un espot d’un dels nostres clients. Hi ha moments així, per què negar-ho.