Quedada cadira Ch. Two: Ampliant els Horitzons

Com a capità de la segona Quedada Cadira, i aprofitant que les darreres setmanes han estat d’un gran estrès professional i personal per a tots els membres de l’equip perifèric, el leitmotiv de la segona edició va ser “Prendre perspectiva”.

Després d’una setmana intensa, amb grans canvis i nous desafiaments a la vista,  com a conductor d’aquest viatge a l’altre banda de nosaltres mateixos, la meva intenció va ser situar-nos físicament a un lloc elevat. El lloc escollit: El Turó de l’Home , cúspide del massís del Montseny a 1700 metres i l’únic punt prou proper i accessible en cotxe on proporcionar a l’equip una vista panoràmica de la plana vallesana.

La meva intenció era doble. Per una banda, compartir amb els companys algunes experiències personals que m’han enriquit profundament com a persona: Les travesses Matagalls-Montserrat, caminades de 82 km ininterromputs on hi ha temps de tot (de fruir, de patir, d’estar sol i acompanyat, de viure) i on, per sobre de tot, les calories consumides les guanya l’esperit, que en surt enfortit. Sempre.

Asseguts a les cadires, embadalits per l’espectacle que s’obria davant nostre, fruint d’un dia espectacular (no van faltar les gorres, que per alguns de nosaltres comencen a ser imprescindibles!) i, per sobre de tot, amb l’esperit eixamplat, la nostra conversa ràpidament es va enfocar en els reptes que, com a equip, han sorgit i/o ens hem imposat en el nostre afany de créixer i millorar. I dels quals aviat tindreu notícies!

Un cop alimentat l’esperit, vam sucumbir als nostres estomacs al Restaurant La Falda del Montseny, on la cuina catalana de muntanya, senzilla i contundent, va ser l’escenari on continuar amb la paraula i els silencis.  Una mica de silenci sempre és benvingut; un espai protegit, reservat per la lliure associació d’idees, reservat per construir el somni col.lectiu.

Us deixo amb imatges dels plats escollits i un petit joc: endevinaria-ho quins plats va triar cadascú?